Marta Ferreira Cerqueira_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX
“Mai no hauria dit que el somnambulisme existia. Sempre havia pensat que la gent inventava històries per crear curiositat en els altres, fins que vaig comprovar que quan et parlava em responies coses sense sentit, amb els ulls tancats. Estaves adormida. No sabia què estava passant. Vas anar a la cuina, vas pujar a una cadira sense por de caure, vas obrir l’armari i el vas mirar fixament durant dos minuts aproximadament. Finalment vas decidir no agafar res, potser era perquè realment no tenies gana. Jo seguia observant el que feies i d’allà te’n vas anar directa al llit”, em va dir la meva germana. I no, jo no recordo res d’això.