Iraia Ruiz Galera_3r C EA 2a ensenyança d’Ordino
Un sentiment profund, quasi dolorós, que et recorda temps passats, temps llunyans, temps als quals no pots retornar. Aquella melodia que et porta a aquell estiu en què anys enrere gaudies el moment tot escoltant aquelles notes. Aquella foto que et recorda uns amics apreciats, uns amics amb els quals, per molt que ho vulguis, mai tornarà a ser el mateix. Aquell sentiment que et porta a la ment aquella imatge pròpia, una imatge borrosa d’una persona que t’és molt familiar però et costa reconèixer. Una persona diferent de tu, però a la vegada idèntica. Una persona que mai podràs tornar a ser, una persona que està tancada en el passat.