Dia: 26 de gener de 2019

Sergio Fernández Blanco_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dia molt especial. Em vaig aixecar, vestir i rentar les dents. Vaig sortir de casa i hi havia moltíssima gent. Era un dia molt fred i amb molts núvols. Vaig tornar a casa a agafar una jaqueta. Quan vaig obrir la porta em va sobtar moltíssim tota la gent. Ella ja no hi era. Tot estava ple de brossa, periòdics pel terra. Totes les terrasses dels bars estaven buides i les taules, plenes de cafè, menjar i els diners de la gent. Vaig continuar caminant i vaig sortir del carrer. Vaig caminar per les rambles de Barcelona i encara no hi havia ningú. Només pensava en ella i en la forta esperança de trobar-la al final del passeig.

Iona Moya Drici_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estic bé. És una frase que solem escoltar diàriament. Estic bé. És la frase que la gent diu quan els demanen pel seu estat d’ànim. Jo no vull estar bé. Bé és aquell sentiment que et permet aixecar-te pels matins, amb l’objectiu de tornar a dormir a la nit. És aquell sentiment monòton que et permet seguir, però no et permet mai de viure, de viure de veritat. És aquell sentiment que et permet somriure, inclús riure de tant en tant. És aquell sentiment amb què carregues dia sí i dia també amb la impressió de carregar un pes a sobre. No ets lliure. Estar bé vol dir viure encadenat. Jo no vull estar bé. Vull estar amb tu.