Virgínia Graell_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Soc dins d’un bosc, sola, no veig res, és tot fosc. Realment, no estic segura de ser al bosc, però noto els cops de les branques, dures i pesants, que recauen sobre la meva esquena mentre camino. Em fa mal tot, tinc fred, i por. Noto com aquest líquid vermell i llefiscós que tots tenim regalima pel meu dors. Cada gota que cau a terra, ressona dins el meu cap, com el martell de la justícia que em sentencia a cada passa. Em moc al ritme d’aquesta pluja roja, lent i angoixant. N’estic farta, la foscor m’oprimeix, l’espai és cada cop més petit, però continuo avançant, sense saber on anar, buscant la sortida d’aquest infern infinit…