Dia: 30 de gener de 2019

Ainhoa ferradás_3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino

El 29 de febrer estàvem comprant roba al centre comercial amb la meva mare. A les cinc vam entrar a la perfumeria. A l’entrada una noia em va oferir una mostra d’una nova fragància. Era una olor embafadora i molt forta. Poc després van arribar dos atracadors amb pistoles. Un d’ells va disparar a una caixa de perfums a prop meu. Es va sentir una olor molt intensa de pólvora. Quan es va acostar l’atracador cap a mi va caure una ampolleta de perfum a sobre del meu cap. Primer vaig sentir l’olor d’un perfum molt pastós, finalment feia olor de ferro, de sang. Minuts després sonaven les sirenes. El següent que recordo és l’olor de l’hospital.

Anna Uran_3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino

Se t’apropa a l’orella, xiuxiuejant. És com si el temps es parés durant uns segons, com si tothom estigués pendent de tu, i d’ell. És difícil no sentir la seva presència tan a prop teu que pots sentir el seu alè. Es pot notar com la seva veu, tremolosa, inquieta, despistada, intenta evitar mirades, no vol que l’escoltin. Et toca l’espatlla per apropar-se més. Ho diu tot amb el tacte. La pell se’t posa de gallina, et dona un calfred que et recorre tot el cos. Et quedes de pedra, amb la mirada perduda, muda. Uns segons, uns segons són els que dura explicar aquell secret, tota la vida, tota vida és el temps que l’hauràs de guardar.