Dia: 31 de gener de 2019

Andrea Márquez Adran_3r C Col·legi Anna Maria Janer
Aquells petons tan intensos, aquells somriures inesperats, aquells agradables instants de compenetració silenciosa. Somio dia rere dia els teus ulls brillants. En obrir els meus, però, m’adono que tot ja ha passat.
Llavors, recordo aquella fosca habitació del teu comiat, quan vaig endinsar-me en una tristor que encara perdura.
Em va costar, però vaig decidir que no podia seguir així. S’ha d’acceptar la mort. Cal viure intensament i valorar cada instant i cada persona que apareix al nostre camí.
Tu ja vas recórrer la teva vida. Ara em toca continuar-la a mi i en un futur llunyà només desitjo que algú em recordi com jo ho faig amb tu.

Martina Garcia Céspedes_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Em desperten els crits dels veïns del poble. Suposo que el motiu són els estralls causats per la tempesta d’ahir a la nit. Tornar a dormir és impossible, així que em refrego els ulls per treure’m la mandra de sobre. M’aturo al notar com les meves mans rasquen una mata de pèl que abans no hi havia. Obro els ulls com unes taronges, sorprès sobre manera. Si jo no tinc barba! M’aixeco d’un bot i m’encamino cap al lavabo entre encuriosit i espantat. Cada vegada se senten més crits, però jo els ignoro ja que estic pensant en la meva nova barba i la seva sobtada aparició. Però quan arribo al mirall jo també crido. Tinc la cara del meu avi!