Història del dia i de la nit

ANTOINE LLOPIS_3ème J. Lycée Comte de Foix
Un dia d’hivern, amb molta neu, a les deu del matí, em vaig aixecar i vaig anar al Pas de la Casa a caminar fins a les dotze de la nit. Feia excepcionalment molt sol. Vaig tornar a casa a descansar, estava cansadíssim. L’endemà a les deu del matí tornava a fer sol. Em vaig llevar i vaig anar a caminar a Pal i a les 11.30 h començava a fer-se de nit, i jo vaig tornar a casa a dormir fins al 2040. Els altres dies vaig anar a treballar a la pizzeria com havia fet sempre. Feia molt fred, i a la ràdio vaig sentir que el sol s’havia adormit fins al 2040. Llavors el sol va sortir a les vuit del matí quan jo era al Coma Pedrosa ben content.

El despertador

ALEXANDRA SILVA_3ème J. Lycée Comte de Foix
Sona el despertador. Em desperto, em dutxo, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. De sobte, em cau una pedra al cap i, sona el despertador. Em desperto, em dutxo, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. Ensopego amb una pedra i de sobte em cau una pedra al cap i sona el despertador. Em desperto, em dutxo i tinc sang al cap, surto de casa. No hi ha classe, doncs me’n vaig a la muntanya. Veig dues pedres al mig del camí plenes de sang, m’espanto i surto corrents però ensopego amb una de les pedres, m’aixeco però de sobte em cau una pedra al cap i aquesta vegada no sona el despertador…