Alba Carmona Vazquez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Veig un blau intens, com el blau del cel però més pur. Miro, analitzo, em preparo, agafo aire i em deixo anar. Estic a l’aire, observo i m’encongeixo, faig la meva volta, torno a observar i em quedo mirant la cara de por de la gent. M’envaeix aquella sensació de quan creus que allò no acabarà bé, m’espanto. Veig la cara del meu entrenador, aquella cara de “fes ja l’última pirueta que teníem preparada”. La faig, torno a posar-me recta, analitzo, però ara no miro les persones sinó el cel, vull tornar a sentir aquella sensació del principi, aquell blau amb taques blanques que convida a volar. Em deixo anar i caic a l’aigua, recta i pura.