Cristina Colina Valladares_3r C , Escola Segona ensenyança Ordino
Ja no creia en l’amor, però un dia vaig conèixer aquesta persona que em feia riure i també plorar… aquell noi perfecte, però a poc a poc se n’anaven els moments especials. Sabia que l’estava perdent i no sabia per què. Un dia ho vaig veure tot més clar. El vaig veure amb una altra noia, fent-li aquestes carícies o aquells petons dolços. Els meus ulls ho veuen tot diferent i em quedo sense paraules. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes i ho veig tot borrós, però aconsegueixo veure com ve cap a mi. Ell intenta parlar i jo no l’escolto, escolto una veu suau dient “ho sento”. Al mirar-lo vaig saber que no era el “noi perfecte”.