Joana fidalgo_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada matí abans de sortir de casa es mirava un i un altre cop al mirall, sempre amb la preocupació de si anava ben vestida, ben pentinada, i si no portava res massa curt o massa llarg, sempre amb por del que li poguessin dir. Quan sortia al carrer tenia la impressió de ser el centre d’atenció, encara que no fos així però ho sentia com si ho fos, sentia que per no anar igual que els altres, per ser diferent, només sentiria crítiques i mes crítiques. Fins i tot pensava que el problema el tenia ella però no, el problema el tenia la gent perquè tothom té dret a vestir, ser i pensar com vulgui, perquè no som robots, som persones.