Dia: 4 de març de 2019

Mariona Costa_3r B EA segona ensenyança d’Encamp

Sembla que soni el despertador a mil anys llum. Em treu d’aquell somni profund i obro els ulls. Me’n vaig de casa i surto al món. En aquest lloc desconegut on no fem res més que complementar. Segueixo caminant i m’adono que som el perfecte conjunt de mil i una imperfeccions. Observo l’entorn; alegre, melancòlic, frustrant. El meu cap no deixa de repetir-se una immensa llista d’adjectius amb els quals podria descriure aquesta situació. Veig que tot comença amb la veïna del costat sortint amb el seu fill  i s’acaba amb la parella de 93. Torno a casa, tanco el ulls i a poc a poc desapareix de fons aquell agradable so de la vida.

Olti Budzaku Turkesi_3r B EA segona ensenyança d’Encamp

Un divendres, últim dia d’escola. Estava molt feliç perquè començava l’estiu. Vaig arribar i va ser un dels millors dies. Quan es va acabar, el meu pare em va venir a buscar, em va comunicar quelcom. La meva vida estava a punt de canviar. Em mudava a Andorra. En aquell moment, m’imaginava el pitjor, un malson que podia durar molts dies. M’havia de separar dels amics, tenia nou anys, sí, però ja era grandet per pensar en els meus amics i en com els estimava. Set anys després, estic escrivint aquest text, aprofitant per agrair a la gent que m’ha ajudat. Gràcies a ells m’he sentit lliure i segur. Torno a tenir amics i soc feliç.