Un divendres, últim dia d’escola. Estava molt feliç perquè començava l’estiu. Vaig arribar i va ser un dels millors dies. Quan es va acabar, el meu pare em va venir a buscar, em va comunicar quelcom. La meva vida estava a punt de canviar. Em mudava a Andorra. En aquell moment, m’imaginava el pitjor, un malson que podia durar molts dies. M’havia de separar dels amics, tenia nou anys, sí, però ja era grandet per pensar en els meus amics i en com els estimava. Set anys després, estic escrivint aquest text, aprofitant per agrair a la gent que m’ha ajudat. Gràcies a ells m’he sentit lliure i segur. Torno a tenir amics i soc feliç.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.