LUCÍA ALGAS GARCÍA_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER
Des que tinc memòria sempre m’han agradat els números: el dos, el tres… Recordo que cada nit em visitaven i començàvem a xerrar. Jo era feliç però per als meus pares era un problema i em donaven unes pastilles de colors per separar-me dels números, aquells amics, més ben dit els meus únics amics, que em donaven curiosos consells. Ara han passat deu anys des de l’última vegada que els vaig veure i vaig sentir aquelles veus xiuxiuejant. Però ha arribat el moment de veure’ls de nou. Per això, estic a la finestra de l’habitació contemplant el cel i com s’allunya cada segon que passa… l’últim que recordo és aquell so… PLOF!