Maria Garcia Aranda_4t B Escola Anna maria janer
Jo havia començat la universitat feia 2 anys, i els estius se’m feien molt llargs, per això amb la meva amiga vam pensar a apuntar-nos a una ONG. El mes següent, vam aterrar a Uganda, Àfrica. Ens vam trobar uns nens que no tenien res, però sempre duien a la cara el somriure més gran i més bonic que mai havíem vist. Una tarda, vam portar un parell de nens a berenar al centre d’Uganda. Els vam demanar un tros de pastís i, en veure que no se’l menjaven sencer, els vàrem demanar si no els agradava. La resposta ens va sorprendre molt: en guardaven un tros per repartir-lo entre els companys de l’orfenat. Va ser una lliçó inoblidable.