Dia: 12 de març de 2019

Skyland Ódena Díez_3r B  Col·legi Anna Maria Janer

Trajecte. Hospital. Sala d’espera. Consulta. Metge. Batecs. Així és com ell ho recorda. A partir d’aquell moment, la seva vida va canviar. Ell portava una mala vida, tenia mals hàbits i, el que és pitjor, treballava de sol a sol. Tot va ser per una revisió de l’assegurança i va acabar així, amb la frase: “Si marxes pots morir d’una mort sobtada.” Va ser ingressat i operat. Tot i la inseguretat del moment, havia de pensar en la seva dona i la seva filla. Ara ja fa 10 anys i la seva vida ha canviat. És un Ironman, tant amb l’esport com amb la seva vida. Ningú diria que té una cardiopatia. Jo soc la filla i ell el meu exemple a seguir.

Anna Isal Lorenzo_3r B Col·legi Anna Maria Janer

Sona el timbre, m’aixeco del sofà, obro la porta i veig la meva germana plorant. Em sorprèn, és aquí després de tants anys sense veure’ns. Ens asseiem al sofà. M’explica que s’ha perdut, que ja no és ella.  Estic desconcertada, no l’entenc. Penso i repenso, la intento ajudar dient-li que això no és veritat, que no s’ha perdut, que només és un pensament. M’aixeco, vaig al balcó que em doni l’aire, m’estic angoixant. Em pregunto per què està pensant això. No para de plorar ni un instant. Ve al meu costat, m’abraça i de sobte… La imatge ja no hi és. Ha desaparegut, no recordava que havia mort, que ja no hi era. Ara, la perduda era jo.