Anna Isal Lorenzo_3r B Col·legi Anna Maria Janer
Sona el timbre, m’aixeco del sofà, obro la porta i veig la meva germana plorant. Em sorprèn, és aquí després de tants anys sense veure’ns. Ens asseiem al sofà. M’explica que s’ha perdut, que ja no és ella. Estic desconcertada, no l’entenc. Penso i repenso, la intento ajudar dient-li que això no és veritat, que no s’ha perdut, que només és un pensament. M’aixeco, vaig al balcó que em doni l’aire, m’estic angoixant. Em pregunto per què està pensant això. No para de plorar ni un instant. Ve al meu costat, m’abraça i de sobte… La imatge ja no hi és. Ha desaparegut, no recordava que havia mort, que ja no hi era. Ara, la perduda era jo.