Dia: 18 de març de 2019

Vanessa Da Costa Lima_1ère L Lycée Comte de Foix

Dissabte a la nit em va costar adormir-me. A les tres de la matinada vaig sentir com algú plorava. Em vaig sorprendre, però no gaire, perquè pensava que era un dels meus pares. Ara bé, la pregunta era: per què plorava i per què havia anat al menjador a plorar amb la llum encesa si podia anar al bany, que és més discret? Això em va sorprendre, ja que els meus pares sempre intenten no despertar-me. L’endemà, quan em vaig despertar, vaig anar corrents a veure’ls per preguntar-los per què un d’ells havia anat a plorar al menjador. La seva resposta em va sorprendre: cap dels dos! Si no havien estat ells, qui havia estat?

Anna GONÇALVES CERQUEIRA_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Ens vam aixecar a dos quarts de cinc de la matinada, vam fer tres hores de viatge i vam arribar a la platja. La Marta i jo vam anar a banyar-nos. Ens ho estàvem passant genial fins que, en girar-nos, no vam reconèixer res. El mar ens havia jugat una mala passada! Vam recórrer la platja nervioses, sense trobar les nostres coses. No portàvem res a sobre i no podíem trucar a ningú. Vam seguir caminant fins que vam trobar el bar Cirera, que era la nostra referència. De cop i volta, vam veure un venedor ambulant agafant les nostres coses. Vam cridar, ens va veure córrer cap a ell i es va escapar. Semblava una tarda tranquil·la a Salou!