Vanessa Da Costa Lima_1ère L Lycée Comte de Foix
Dissabte a la nit em va costar adormir-me. A les tres de la matinada vaig sentir com algú plorava. Em vaig sorprendre, però no gaire, perquè pensava que era un dels meus pares. Ara bé, la pregunta era: per què plorava i per què havia anat al menjador a plorar amb la llum encesa si podia anar al bany, que és més discret? Això em va sorprendre, ja que els meus pares sempre intenten no despertar-me. L’endemà, quan em vaig despertar, vaig anar corrents a veure’ls per preguntar-los per què un d’ells havia anat a plorar al menjador. La seva resposta em va sorprendre: cap dels dos! Si no havien estat ells, qui havia estat?