Dia: 20 de març de 2019

Carla Pons Mariño_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Sona el despertador i ens llevem d’un salt. Esmorzem, ens preparem i posem a la motxilla el que la nit anterior havíem deixat ben col·locat damunt la cadira de l’habitació. Quan baixo del cotxe, ja sento l’olor de la frescor del matí. Comença la pujada a l’estany de la Nou. És preciós! Pel camí, ens està esperant un gat blanc amb taques negres. Ens segueix i només s’atura quan ho fem nosaltres. Ni tan sols el vol de les papallones el distreu, però seguim caminant i ens adonem que ja no ve amb nosaltres. Ens agradava! Passem un dia magnífic a la muntanya i, de sobte, sentim un soroll entre els arbustos. Li hauríem de posar un nom…

Janna Campamà Andorrà_3r A  COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Em dic Emma i visc a Londres, tinc 17 anys. No sé com em podria definir, però la meva mare diu que soc “especial”. Però jo em sento una persona com qualsevol altra. Quan diu que soc “especial” es refereix al fet que sempre he d’anar amb algú que m’acompanyi i m’aconselli en el que necessito, com en Robin per al Batman. Tinc un cromosoma extra, un que em fa ser valenta, àgil, ràpida. El meu superpoder és dir el que penso quan vull i fer el que vull davant de qui vull i quan vull. Tinc unes habilitats úniques. I una sensibilitat única, llàstima que la gent diferent de mi no ho veu. Però així és com jo em sento, com una superheroïna.