Da Silva, Mireia_3 ème B Lycée Comte de Foix
Em va passar a mi, sí a mi. D’un moment a l’altre em vaig tornar dèbil i res m’importava, la vida per a mi ja no tenia sentit i jo tampoc volia entendre el sentit de la vida. Dia rere dia em demanava per què? Per què a mi? Estava diferent i ja no tenia ganes de sortir al carrer. Totes les meves il·lusions es van apagar. Estava molt canviada. Ja no era com abans aquella noia tan forta, sense pors, i d’un instant a l’altre tot va trasbalsar-se. Vaig passar de ser la més valenta a ser la més dèbil. Però, a l’últim moment vaig lluitar, vaig lluitar contra les meves pors, pels meus somnis, però sobretot contra aquell maleït càncer.