Dia: 23 de març de 2019

Arnaldo Da Silva Enoghase_3r A EA2A Ensenyança d’Encamp

Hi havia una vegada, quan les serps tenien cames, un noi. Un noi fart de totes les injustícies que existien en aquest món podrit. Estava fart de sortir al carrer i només veure desgràcies, robatoris, assassinats, violacions… També estava fart que els que se suposa que ens haurien de defensar, ens enganyin amb l’única finalitat de guanyar diners. Però el que li feia mes ràbia era la gent que era conscient del malament que estava el món i tot i així no feia res. Es quedava callada pensant que un altre ja es queixaria. Un dia el noi es va plantar enmig del carrer i va cridar:
-Ei, vosaltres! Escolteu-me. Ja n’estic més que fart!!!

Albert Mossoll Martínez_ 3r A EA2A Ensenyança d’Encamp

Aquí és on l’aire és pur, fresc, ràpid però transparent. Aquí és on els animals i les plantes s’ajunten per fer-ne un de sol i conviure amb total harmonia. Aquí és on el silenci només és interromput pels sorolls dels ocells i la corrent del vent quan bufa. Aquí és on el sol brilla i el cel és d’un blau intens.
I llavors s’arriba a les ciutats… L’aire és pesat i pudent. Només hi viuen els humans. Les plantes es queixen. S’escolten els sorolls dels transports i els alts gratacels no deixen passar la tènue llum del sol. El cel és gris, contaminat pel fum de les fàbriques. I sí, és per això que mai deixaré les muntanyes d’Andorra.