Dia: 3 de maig de 2019

Anaïs Sánchez_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi soc sempre, quan m’estresso i quan no, per berenar o just per observar. Però no observar de qualsevol manera, miro el meu voltant, admiro els ocells, admiro la pau que em transmet tot allò, la pedra on m’assec però sobretot el silenci que hi ha. És un lloc que gairebé ningú coneix, de fet només el coneixíem el meu padrí i jo. A cada moment lliure que tinc, agafo la jaqueta i sense pensar-m’ho dos cops hi vaig. Quan hi vaig recordo més fàcilment el meu padrí i l’alegria d’estar en aquella pedra, les anècdotes que m’explicava i les seves entremaliadures de quan era jove, sobretot recordo aquells moments tan únics i tan nostres.

Salomé Rimbert_3ème E Lycée Comte de Foix

Em dic Blanca i soc sorda. És el meu primer dia d’escola de la meva vida. Allà, tothom em mira. S’apropa un alumne i em parla. Li ensenyo la meva orella i li faig un no amb el cap. Se’n va a parlar amb els seus amics, tots em miren. Tothom comença a anar-se’n cap a les classes. El noi nou em fa un signe amb la mà en el llenguatge dels sord. Li somric i pugem a classe. Em provoca una sensació de felicitat. El professor comença a parlar, però no entenc allò que diu. La directora, que ja havia vist tres vegades em somriu, i comença a explicar a tota la classe què em passa. Aixeco la cara i el veig que em somriu i això em tranquil·litza.