Anaïs Sánchez_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Hi soc sempre, quan m’estresso i quan no, per berenar o just per observar. Però no observar de qualsevol manera, miro el meu voltant, admiro els ocells, admiro la pau que em transmet tot allò, la pedra on m’assec però sobretot el silenci que hi ha. És un lloc que gairebé ningú coneix, de fet només el coneixíem el meu padrí i jo. A cada moment lliure que tinc, agafo la jaqueta i sense pensar-m’ho dos cops hi vaig. Quan hi vaig recordo més fàcilment el meu padrí i l’alegria d’estar en aquella pedra, les anècdotes que m’explicava i les seves entremaliadures de quan era jove, sobretot recordo aquells moments tan únics i tan nostres.