ELSA ELRINGTON SAMANIEGO_4t A
COL·LEGI ANNA MARIA JANER
M’agradaria estar perduda en un mar sense fi, en un vaixell
de vela amb ell al meu costat. Observant tranquil·lament
com el sol va baixant i reflectint les nostres figures en l’aigua
daurada, mentre una brisa fresca m’acaricia la cara
suaument i em fa volar els cabells lliurement. Mica en mica,
va apareixent en aquella línia sense fi, una lluna plena, que
il·lumina el seu rostre perfecte. M’agradaria perdre’m en
aquells ulls blaus com l’aigua de mar. M’agradaria que m’abracés
molt fort i que em fes sentir protegida. M’agradaria
estirar-me al seu costat, sota el cel il·luminat, ple de vida.
M’agradaria tenir una història sense fi.