Dia: 6 de maig de 2019

Gabriela Anca __3ème l lycée Comte de Foix
I-M-P-O-T-È-N-C-I-A. Paraula de sis síl·labes, de deu lletres però amb un gran significat. Què és exactament la impotència? És voler i no poder. Un sentiment de ràbia amb ganes de plorar. Com quan la teva mare està malalta, sense poder moure’s, en una habitació blanca plena de metges. El teu pare treballant perquè no li poden donar més dies i tu plorant a casa d’algun familiar, lluny d’ella, sense saber, desesperadament, si està bé o no. Sense poder saber si tot sortirà bé. Al final vam acabar sortint d’aquella situació. Però aquella impotència, intriga, desesperació que vaig sentir i que encara sento no em desapareixerà fàcilment.

Gabriel Font_3ème l Lycée Comte de Foix
Els pares sempre volen el millor per a nosaltres però, siguem sincers, a vegades són pesats. “Has fet els deures?”, “agafa un jersei, que fa fred”, “estàs sempre amb el mòbil”, “no et quedis a casa”, “surt, que fa bon temps”, “tornes a casa a les 9 eh!”. El pitjor és quan et truquen 20 vegades per dir-te “què vols sopar?” i tu no vols res en concret. Quan veus un amic dels teus pares i et diu “l’últim cop que et vaig veure eres petit com la meva mà” i tu penses “home és clar, no faré mig metre sempre” o et pregunta “què tal el col·legi?”, és la típica pregunta que no pots contestar “doncs molt malament, ho he suspès tot”. Quina ràbia!