Sentit contrari

Pere Boltas Puigdemasa_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Estic esperant el tren a l’estació de Barcelona per anar a València. De sobte passa un tren en direcció oposada a la meva. Al cap de 5 minuts veig una llum, allà al fons, com si vingués, i sí, és el meu tren. Pujo. Busco el meu seient. Sec. Una vegada el tren arrenca tot és estrany, com si anés en sentit contrari, és a dir, direcció Girona. No em sento a gust. Em cau el bitllet a terra i un bon home me’l recull. Aquell home em mira amb cara de pena, com si no fes alguna cosa bé. Allarga el braç per donar-me el bitllet i em diu: em sap greu. Me n’adono. Ràpidament agafo el telèfon i aplaço la reserva a València per al dia següent.

Un nou policia

Pol Gonzàlez Llanes_3r C Col·legi anna maria Janer

Un dia rere l’altre la policia començà amb la vigilància d’una persona misteriosa. S’havien sentit moltes coses d’ell per tot arreu. Es comentava que era una persona que havia estat         en un grup sospitós de gent. Tothom tenia molta por, sobretot a les nits, perquè l’associaven a una persona descontrolada. Al final, la policia el va detenir. I ell es quedà molt sorprès, perquè es creia que tot allò que havia fet estava bé. Fins que li van dir que hauria d’anar a la presó. S’havien confós. Estava intentant ajudar-los en el cas de la banda de delinqüents. Era un agent infiltrat i ara ells havien aixafat el seu pla.