Sentit contrari

Pere Boltas Puigdemasa_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Estic esperant el tren a l’estació de Barcelona per anar a València. De sobte passa un tren en direcció oposada a la meva. Al cap de 5 minuts veig una llum, allà al fons, com si vingués, i sí, és el meu tren. Pujo. Busco el meu seient. Sec. Una vegada el tren arrenca tot és estrany, com si anés en sentit contrari, és a dir, direcció Girona. No em sento a gust. Em cau el bitllet a terra i un bon home me’l recull. Aquell home em mira amb cara de pena, com si no fes alguna cosa bé. Allarga el braç per donar-me el bitllet i em diu: em sap greu. Me n’adono. Ràpidament agafo el telèfon i aplaço la reserva a València per al dia següent.