Dia: 14 de maig de 2019

Ismael El Asli_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

El tenia a la mà esperant que el professor ens distribuís els exàmens de la setmana passada. Com sempre jo vaig tenir un vint i ja en portava trenta seguits. Però, tenia un secret. Un bolígraf màgic, amb el meu nom, brillava, tenia la mida ideal i era com si estigués fet per mi. L’endemà, el vaig utilitzar en una activitat notada i va anar a la perfecció, un cop va acabar va sortir de la meva mà directe cap a l’estoig. Tornant al tema tenia trenta vints, però no sé per què tenia l’alarma del meu mòbil fixa al cap i també la veu de la meva mare dient que em despertés. I si tot era molt bonic però només un somni i res més?

Eluan CERDAN SUAREZ_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa sis anys, a l’escola primària, amb la meva classe de CM1, jugàvem nens contra nenes (polis i lladres), durant els patis i a l’hora de cantina. Ens vam passar tot l’any jugant-hi. Quan vam passar a CM2, també hi jugàvem. Fins que un dia el nostre professor ens va prohibir de jugar a aquell joc, perquè empenyíem els petits o fins i tot els tiràvem a terra. Quan intentàvem jugar-hi, sempre ens castigava sense baixar al pati durant una setmana! Durant tot l’any ens vam quedar sense jugar però sempre ho intentàvem. La meva classe, inclòs jo, ens vam quedar traumatitzats, i des d’aquell any ja no he tornat a jugar a “polis i lladres”.