Raul GonzÁlez_ 3r A Col·legi anna Mare Janer
No vaig dormir en tota la nit, jugava a les 12.00 la gran final de futbol. No podia parar de pensar que ho havia de donar tot al camp. Escoltant música, vaig agafar la motxilla i vaig agafar el bus cap a l’estadi. En entrar al vestidor, els vaig mirar a tots a la cara, sabia que ho donarien tot al camp i que guanyaríem la final. Com a capità de l’equip sentia que tots confiaven en mi. Jo confiava plenament en ells. Gràcies a això vaig fer un dels millors partits de la meva vida. Amb un gol meu a l’últim minut vam guanyar la final. No podia explicar l’alegria que sentia en aquell moment, però era el noi més feliç del món.