La nina de fusta

Ivan Sanchez López _3r C Escola Andorrana de Santa Coloma
M’acabo de despertar, estic perduda, no sé on soc. Tinc por. Solament veig foscor i una energia m’impedeix caminar. Estic paralitzada, enfonsant-me en un riu de llàgrimes i de records que no vull remembrar. Veig volar preciosos àngels blancs il·luminant el seu camí però sembla que jo no tinc ales per poder il·luminar el meu. El millor seria adormir-me un altre cop. No seguir vivint. Però mai he tirat la tovallola. Soc forta, jo sé que acabaré superant aquesta muntanya plena de problemes encara que ningú m’ajudi a sortir-ne…
Començo a veure una petita llum. Estic començant a respirar, a viure!