Dia: 26 de maig de 2019

JOANA DA FONTE_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Sabeu quan som petits? El fet de no tenir preocupacions ni responsabilitats, que no et compliques gens la vida i l’únic que vols és jugar i descobrir noves coses? Doncs tot això canvia quan comences a créixer, quan veus que res és el que aparenta i res és com et pensaves que era. Quan simplement et pares a pensar i veus que ara el que fas és preocupar-te pel que la gent diu o pensa de tu. I el més irònic és que quan eres petit volies ser gran… i quan finalment ho ets, t’adones que no volies això, voldries tornar a ser innocent, per simplement gaudir de la vida com abans i no estar atrapat en un món ple d’imposicions i jutges.

Ivan Baillat_3ème H lycée comte de foix

Quan era petit, tenia molta imaginació per construir jocs. Els meus pares em van fer caminar i jo vaig deixar de parlar. A la guarderia, vaig conèixer una persona que esdevindria molt important en la meva vida, el Louis. Va ser un molt bon amic, però, a mesura que el temps passava, m’anava tancant en mi mateix. Al pati no volia jugar amb ningú, em costava treballar, no podia parlar-ne i no sabia com sortir d’aquell pou profund en el qual havia caigut. Em sentia tan sol! Però ara tot ha canviat en positiu i sobretot jo. Ara intento canalitzar el meu estrès, em costa, però ho intento. Crec que és com tot a la vida: ho he d’intentar.