Els ‘Compitrons’

MARC DE CASTRO_3r A EA SE Ordino
Gairebé cada nit d’hivern, quan estàvem estirats al llit i començàvem a escoltar el soroll de la pluja i dels trons, ens acolloníem. Teníem por i els nens venien corrents al nostre llit. Ens abraçàvem i començàvem a cantar els Compitrons junts, fins que parava de tronar. Això un dia es va acabar, perquè l’Antònia i jo ens vam divorciar. De sobte, una nit va començar a tronar i no podia cantar sense ells. Van caure alguns llamps a casa i vaig quedar inconscient. Al cap d’una setmana vaig morir. Al final del túnel, quan estava veient la llum blanca, escoltava els meus avis i els meus familiars que, per mala sort, també havien mort.

Il·lús

JOEL MIDOES_3r A EA SE Ordino
Vaig decidir provar sort i llançar-me amb els amics a l’aventura que s’esdevindria aquella mateixa nit. Em vaig dutxar, pentinar, vestir i perfumar amb l’essència que m’havien regalat els avis per l’aniversari. Vam entrar a la festa amb la incertesa de no saber què passaria. De seguida ens vam posar a ballar tots plegats, i allà la vaig veure, amb un vestit blanc impressionant, tan preciosa com sempre. Vaig decidir atansar-me i a poc a poc els nervis augmentaven. Quan ja estava a punt de saludar-la, vaig veure com atansava els seus llavis als d’un altre. Innocent de mi, per haver estat pensant en el que hauria pogut ser i no va ser.