LUCIA DIAS ROMANO_3ème B Lycée Comte de Foix
Des de petita, cada 23 d’abril, passejo pels carrers de Barcelona decorats de roses i llibres. Aquest any, buscant un llibre en una paradeta, un noi al meu costat me’n va recomanar un, assenyalant-lo amb el dit. “Si busques un llibre diferent dels altres, aquest és per a tu”, em va dir. Des d’aquell moment, vaig saber que es tractava d’una connexió que mai no havia sentit amb ningú. “Doncs me l’emporto”, vaig respondre. En arribar a casa, el vaig obrir amb intriga per saber de què tractava i a la primera pàgina hi havia escrit: “Les històries més boniques són aquelles que escriurem junts.” Aquell llibre va canviar per sempre el meu destí.