Dia: 6 de juny de 2019

Alexandra Tkalich_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

Era un dia assolellat. No hi havia ningú al carrer. Només jo i els arbres al voltant meu. Anava caminant per la plaça i de cop i volta va aparèixer un gat negre. Aquest gat precisament va passar per davant meu i em vaig espantar. De fet, en aquell moment vaig pensar que tindria mala sort. Va arribar l’endemà i tot semblava normal. De sobte, em va trucar la meva mare i em va dir que la meva àvia no es trobava bé. La mala sort m’acompanyava. Era evident i també inevitable. Li costava molt respirar i jo em vaig espantar fins arribar al punt de plorar més que mai. Volia arribar fins a ella per poder-li dir adeu per últim cop.

Isaac Vizcaino_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Surto del col·le i noto la brisa a la cara. Sento una veu al darrere i és el meu amic. Ell corre fins que m’agafa i em diu que vagi amb ell, però jo no vull. He tingut un mal dia. L’ignoro fins que arribo a casa. Després em sento malament i em pregunto per què ho he fet. Decideixo trucar-lo, però no m’agafa la trucada. Estic cada vegada més neguitós. Em sento culpable. No he sabut valorar el que representa l’amistat. Fins que no m’he posat a la seva pell, no he vist el mal que he pogut fer. Torno a trucar. El so de la trucada es fa etern fins que despenja… Quan l’amistat és forta, el perdó és molt més fàcil.