Una cremallera

Gabriel Muñoz_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)

Són les sis del matí i m’aixeco per esmorzar. Baixo la cremallera de la tenda de campanya per sortir i el fred de l’hivern em gela la sang. Surto igualment perquè es l’àpat més important del dia. Per a molta gent, inclòs jo, l’únic. Em trec la manta i cap a fora. Abans observo primer la desolació de la ciutat que hi havia habitada feia unes setmanes. Els edificis havien quedat reduïts a runa en el millor dels casos i sinó a cendres. La gent que hi vivia havia quedat soterrada, havia mort en incendis o els més afortunats havien sobreviscut i ara dormien en tendes de campanya. En dos metres quadrats es fa tot: dormir i passar el temps.