Dia: 28 de novembre de 2019

Lorena Puig Cabanilles_3r B EA 2a Ensenyança Ordino

Un adeu molt cruel, un adeu que mai vas acabar de dir. Em vas fer l’última abraçada sense que jo me n’adonés. Em vas fer l’últim petó i ni tan sols sabíem que era l’última vegada que els nostres cossos s’unien, un contra l’altre, tots dos mullats de suor. L’última vegada que observaria el teu somriure i escoltaria el teu riure, l’última vegada que podria mirar-te fixament als ulls. Tu em miraves i reies. Aquell dia te’n vas anar. Ara jo aquí amb els teus records, plorant en silenci. Les meves llàgrimes naixen als ulls i moren als llavis, i tu allí tota sola sense que jo et pugui cuidar i sense escoltar el meu últim: “T’estimo”.

Alba Rodríguez Fernàndez_3r B EA 2a Ensenyança Ordino

Va venir a dir-me que preparés la maleta per marxar de cap de setmana. Estava molt emocionada per marxar alguns dies amb la família. Vaig anar directament a l’habitació de l’àvia, que estava malalta, li vaig fer un petó a la galta i li vaig prometre que li portaria una petxina de la platja. Després vaig anar a ajudar la mare, que estava ficant les maletes dins del cotxe. Un cop vam estar tots preparats, el viatge va començar. Les fulles volaven per sobre de la carretera i els ocells cantaven alegrement. De sobte vaig veure un cotxe que anava molt ràpidament i vaig escoltar un soroll molt fort: era el despertador.