Lorena Puig Cabanilles_3r B EA 2a Ensenyança Ordino
Un adeu molt cruel, un adeu que mai vas acabar de dir. Em vas fer l’última abraçada sense que jo me n’adonés. Em vas fer l’últim petó i ni tan sols sabíem que era l’última vegada que els nostres cossos s’unien, un contra l’altre, tots dos mullats de suor. L’última vegada que observaria el teu somriure i escoltaria el teu riure, l’última vegada que podria mirar-te fixament als ulls. Tu em miraves i reies. Aquell dia te’n vas anar. Ara jo aquí amb els teus records, plorant en silenci. Les meves llàgrimes naixen als ulls i moren als llavis, i tu allí tota sola sense que jo et pugui cuidar i sense escoltar el meu últim: “T’estimo”.