Dia: 6 de gener de 2020

Ariadna de la Riva_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

A l’alba. Tot just m’havia aixecat. L’estrès no havia iniciat encara, però un dia dur havia arribat, un dia ple d’emocions acabava de començar. Durant la partida em vaig sentir pressionada per tota aquella gent: les seves mirades, els seus somriures em feien sentir inferior, no sabia en què pensaven, no ho sabria. Amics, familiars i gent que confiava en mi sabien que podia. Una final molt dura havia arribat. Una posició completament igualada estava present, un bon trofeu es podia observar, sabia que havia de guanyar. El meu cor bategava i les agulles del rellotge avançaven, després de mil hores, sabia que el destí estava escrit.

Judit Cerqueda_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Entrava al passadís. Vaig passar la porta però vaig tornar a recular. En Nico també es dirigia a la porta. Així que vaig esprintar. En obrir la porta vaig notar com el meu cap queia. En reincorporar-me, vaig obrir els ulls, però ho veia tot negre. De cop, vaig notar com unes mans m’agafaven. En obrir els ulls del tot, vaig veure la cara de la Fiona, estava cridant. Em vaig espantar. Vaig començar a cridar sense saber res. Mirava al voltant, veia la cara del Nico i en Pirmin en xoc. Seguia tremolant sense saber res. Em van fer entrar a l’habitació, i llavors va ser quan vaig entendre que havia xocat contra la porta d’emergència.