Dia: 11 de gener de 2020

Gabriel Enes Marques_3ème J Lycée comte dE FOIX

M’havia despertat, pensava que aquest malson s’havia esvaït. Havia d’entrar a la platja de Normandia i sabotejar els alemanys fins que arribessin els meus companys. Van passar unes hores i vam aconseguir sabotejar-los. Però el meu escamot va morir, era una imatge  hor­ripilant, no sabia què dir, els meus amics havien mort, no sabia què fer sense el meu escamot. Vaig sentir un soroll, aquell soroll eren bombes. Vaig anar fins a la platja. Els companys havien desembarcat. Han passat uns dies i l’exèrcit estava celebrant el desembarcament de Normandia però jo estava enterrant els meus companys d’escamot. Van lluitar i morir pel seu país.

Fabio Gomes_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Era l’any de la dictadura i el 1951 el president, que era l’Antonio Salazar, i jo ens vam enfrontar. Maleïda hora que ho het fet. Després, m’han agafat, torturat, m’han deixat dies sense menjar. També m’han tallat les dues cames i al final m’han matat d’un tret al cap. Però l’any 1956 Antonio Salazar va sortir del poder a causa d’una guerra entre militars i policia. Van guanyar els militars i Salazar va haver de deixar la presidència. I finalment la dictadura va acabar. Molta gent innocent va morir durant la dictadura. Ha quedat reflectit en la nostra història per sempre. El més important és que hem conegut la revolució finalment.

David Molinos_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Puges i no pots obrir els ulls pel pànic que t’ho impedeix. Al final  penses si obrir o no els ulls i els acabes obrint, i veus que no està tan malament. Observes el teu entorn, portes ja molta estona al cim. Al principi volies baixar però ja no tens ganes de fer-ho. T’ha agradat molt, els núvols quasi els pots tocar, l’aire és més pur, veus algun animal. Al final decideixes mirar cap a baix i el que veus t’acaba enamorant. Veus la teva ciutat des de la part superior del cim més alt del territori. Finalment, has superat la teva por a les alçades i vols repetir aquesta experiència arreu del món i no et rendiràs fins aconseguir-ho.

Adrià Regada_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Em miraven, entraven, em tocaven, marxaven. Mai, mai se m’emportaven. Va entrar una senyora. Va tocar la meva companya del costat, la va agafar. Quan jo ho veia tot negre la va tornar a deixar i em va agafar.
Quina sensació podria ser desgastar-se pas a pas? No m’ho parava de preguntar, seria satisfactòria, seria entretinguda, faria gràcia … I, finalment se’m va emprovar!
La veritat és que no em va agradar molt, feien pudor a formatge podrit, estaven suats, les ungles em punxaven. Em va comprar. Va sortir al carrer. Pesava molt, cada pas que feia era una eternitat de patiment, m’anava fregant amb… allò era un infern.