Dia: 21 de gener de 2020

Matteo Acri_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Eren les set de la tarda, en Marc sortia de l’oficina després d’haver estat acomiadat. Va agafar el mòbil i ho va explicar a la seva parella. Després d’una breu reflexió, va decidir deixar-lo, ja que sense aquell treball no podrien seguir pagant el lloguer. En Marc va demanar-li un últim favor: deixar-lo entrar al pis per última vegada. Va arribar allà dins, va sortir al balcó. Allò no ho podia suportar, i no tenia cap motiu d’alegria, llavors va prendre la decisió. Va saltar cridant t’estimo a la seva exparella i no va poder acabar de dir la paraula. Una llum blanca i forta el va despertar. Ja era massa tard, no sobreviuria.

Alexei Leandro_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Ni jo mateix sabia com havia arribat allà. L’únic que sabia és que ho anava a fer, volia acabar amb la meva vida. L’únic motiu d’alegria era la meva música preferida anomenada vuela vuela. Tenia el mòbil a la mà. De cop em va sonar, era la meva àvia! Era l’única persona del món que m’estimava. De l’emoció vaig relliscar i vaig caure. En aquells últims instants de vida sabia que no podia fer res. Estava penedit de l’últim error de la meva vida. Vaig decidir afrontar la realitat i vaig cridar alt i fort el nom de la cançó: Vuela vuela! I segurament et preguntaràs com puc explicar tot això. Tot això és obra de la teva imaginació i crueltat.