Dia: 22 de gener de 2020

Nayara Del Rio_3r ESO Col·legi Sagrada Família

Tothom confiava en nosaltres. La parella perfecta, deien quan ens veien pel carrer, sense saber que  teníem problemes. Tot estava bé. D’un dia per l’altre tot s’acaba, et trobes que la tarda anterior estaves rient amb ell i l’endemà plorant inútilment perquè ja res tenia solució. Encara recordo el primer dia que el vaig veure, aquella tarda d’estiu passejant per la platja. Quan vam parlar per primer cop, recordo el nostre primer petó. També recordo el nostre primer “t’estimo”. Se’m va fer tan difícil quan tot va acabar, em queia el món a sobre i pensar que ja ningú diria: “Bon dia, princesa”. Va arribar l’hora d’aixecar el cap.

Àlex Chufarovky_3r ESO Col·legi Sagrada Família

Eren les onze de la nit del catorze d’abril del mil nou-cents dotze i la senyora Smith havia entrat  dins de la sala gran del vaixell. Arribava tard. Allí tot era diferent, més confortable i millor. La senyora Smith va pujar per una escala i va passar pel costat d’un rellotge molt original. Un matrimoni anglès  entaulava una conversa. De cop i volta, es va sentir un soroll d’un cop molt fort. El Titànic havia xocat. Eren les onze tocades. La senyora Smith va caure. Tots tenien por menys l’orquestra que seguia tocant… El capità, tranquil·lament, va pujar al centre de control per última vegada i va poder dir adeu als seus records…