Nil Ferreira_3r B EA segona ensenyança d’Ordino
No sento res, no veig res. Només penso on pot estar, no el veig per enlloc. Sento com l’angoixa em va consumint. Per molt que busqui no el trobo. Per molt que vulgui no puc parar de pensar en ell. Em cauen les primeres llàgrimes de desesperació. Els meus pares m’intenten consolar però no ho aconsegueixen. Les hores passen i cada cop tinc menys esperances. He recorregut tot el poble, he demanat per tot arreu però ningú sap res. Està tot fosc i encara no en sé res. Surto per darrera vegada a buscar-lo però res, ha desaparegut. Quan menys m’ho espero, quan ja m’havia rendit a l’evidència, apareix amb un pal a la boca tot remenant la cua.