Un gran misteri

Àngela Morera _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Mentre parlava amb la meva amiga, vaig observar com la seva cara empal·lidia de sobte. Llavors em vaig preguntar quin podia ser-ne el motiu. De cop i volta, tot es tornà negre, se’m va parar la respiració, no veia res, tot havia desaparegut, la llum, el soroll, la gent… Tot seguit em desplaçava sense caminar, ni tan sols sense saber-ne el motiu; fins que em vaig adonar que m’estaven segrestant. Aquells tres segons van ser els més llargs de la meva vida, no tenia resposta i llavors vaig entendre la cara de la meva amiga, la seva por. Aquells ulls ho deien tot.

Pestanyes postisses…

Marta Gasset_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
Un diumenge vaig veure una dona asseguda en un banc. Devia tenir  la meva edat. Em vaig apropar a ella. Tot just acabava de ficar-se el pintallavis. Em vaig quedar allà, bocabadat, tot observant-la. Era la dona més maca que havia vist mai, tenia una pell molt fina i uns ulls amb unes pestanyes impressionants. Vam estar xerrant en aquell banc d’enamorats. La vaig convidar a casa. A la nit quan es va treure tots els quilos i quilos de maquillatge que portava, va aparèixer una adolescent, una nena que havia acceptat anar a casa d’un desconegut! La vaig fer fora de casa. Tenia el bany ple de pestanyes postisses, pintallavis…