Dia: 13 d'abril de 2020

Eryk Navarro_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Eren les vuit del matí, em vaig llevar marejat però sobretot alguna cosa em molestava sense saber del tot què. Semblava un somni sense fi recordable. Em preparo l’esmorzar i trobo gust al menjar, només sento la presència d’ell a la boca, pertorbador. Al sortir de casa, dic adéu a la mare, però, sense raó aparent, ella fa una expressió d’horror, de tristesa. Espantat per aquell rictus surto de casa sense dir res més. Era un dia plujós i melancòlic, quelcom passava sense assabentar-me’n. De cop i volta, sento un gran calfred en recordar que ahir la mare em va enterrar i que vaig morir apunyalat fa dos dies. Ara entenc la mare…

Emma Berruezo_3ème C Lycée Comte de Foix

Jo vivia lluny, lluny de tot i de tothom. Et deus estar preguntant on visc, oi? Doncs, la veritat, estic al planeta Terra, però en un lloc que no saps que existeix. Nosaltres sempre hem aconseguit amagar la nostra identitat als humans, mai has dubtat de la nostra existència, a diferència de nosaltres. Jo, soc un tipus de ceba d’1 metre amb la mateixa intel·ligència que un humà, i em formo cada 10 anys en algun prat d’Àsia. El dia del meu naixement faig un forat fins a la nostra base i allà em trobo amb la meva família. Vivim més o menys sota l’Everest a 10.000 quilòmetres sota terra, però potser hi ha altres espècies com nosaltres.