Noèlia García_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Solitud, sensació que m’acompanya sempre, tant me fa on estigui o amb qui, sempre està al meu costat. Sentir-me asfixiada sense poder ser lliure, estar en una habitació, tancada, que cada vegada es fa més i més fosca i freda per cada pensament, cada acció. Una inseguretat incorporada que fa que no pugui ni demanar ajuda, obrir la boca i que no surti allò que realment vull dir que és angoixant i aterrador. Solament tinc una companya, la música, l’única que fa que s’il·lumini l’habitació, l’única manera de sentir tranquil·litat amb mi mateixa, poder expressar-me com realment vull, però realment no puc. No vull continuar així, vull sortir…