Els matins eterns

Ruben Monteiro_4t Col·legi sagrada familía

Cada dia és el mateix, sona el despertador i mira que jo estic a dos minuts del col·legi però no arribo. Crec que és més difícil per a algú que està en la mateixa situació que algú que ha d’agafar l’autobús. Per començar em desperto a les vuit, però soc incapaç, sembla que estigui enganxat al llit, hi ha unes cadenes que no em deixen aixecar. Però al final sempre has de fer un sacrifici. És cert que si no trigués tant a aixecar-me no hauria d’anar sempre corrent però, no soc jo, és el llit que no em deixa. Ja no puc escriure gaire més, us deixo que he de dormir una mica més que són dos quarts de nou. Adeu. Ostres que arribo tard!