Emma SANTURÉ _3ème G Lycée Comte de Foix
Diumenge era per a mi el millor dia de la setmana: el dia en què tots ens reuníem. Estava passant un bon moment amb la meva família quan, de cop, vam sentir un “BANG”. Tot seguit, es va apagar la llum… O era jo que ja no hi veia? Em vaig sentir molt lleuger, com si estigués en un núvol. Em vaig quedar inconscient. Quan vaig començar a veure quelcom, borrosament, vaig veure arbres cremats, muntanyes esquerdades i edificis en runa que aixecaven una pols que ofegava. De fet, no hi havia res més que restes, pols i un desert de morts. Estava sol, sol com mai havia estat fins aquell moment. Una bomba nuclear acabava d’explotar.