Júlia Cases Campàs_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Feia hores que estava esperant a la recepció d’un banc asseguda en el fred terra de rajola. Tenia les mans morades i inflades, la cara pàl·lida com un paper i sentia un fort dolor a l’estómac. L’únic que sentia era el tic-toc del que semblava ser un rellotge que sonava prop seu. I en l’únic en què pensava era en les seves filles, en el seu home i en la situació en la qual es trobava. Estava trista, espantada i no sabia què fer. No es podia distingir res d’entre l’obscuritat, l’únic sentit del qual disposava era el de l’oïda. De sobte sentí que el tic-toc del rellotge s’accelerava i es produí un fort soroll. La bomba havia explotat.