Sara Obiols Alarcón_3r A Col·legi Sant Ermengol
Asseguda a la terrassa llegint, prenent un cafè i una magdalena, observant i veient com passava la gent gaudint del moment sense pensar en res. La brisa feia que els cabells volessin i de sobte una gota va caure. Una gota que va mullar una pàgina del meu llibre i va començar a ploure. Vaig córrer i amb els vidres entelats de les ulleres vaig ensopegar, vaig notar com una mà m’agafava; quan vaig aixecar la mirada, uns ulls clars m’observaven amb preocupació i amb un somriure es va allunyar, cada cop estava més lluny… Llavors vaig entendre el que el meu avi em va dir: Valèria, tira endavant, perquè per por a perdre ens perdem.