Martí Vidal_3ème A Lycée Comte de Foix
Ella era una noia normal. Ella era una noia que sempre estava somrient i semblava molt alegre. Ella sempre parlava amb tothom i era molt sociable, mai podia veure a ningú malament perquè sempre havia d’anar a ajudar-lo o a fer-li companyia. Potser ho feia perquè li agradava veure la gent bé i feliç, però potser també ho feia perquè no volia que els altres se sentissin sols. Malgrat aquesta actitud d’ajuda envers els altres, el que no podíem pensar era que ella se sentia cada vegada més malament i trista. La gent no s’adonava de la seva solitud i amb el temps era evident que també necessitava l’ajuda dels altres. No a la solitud!